1. INTRODUCCIÓ

El principal objectiu de la nostra proposta és la implicació activa de tots els actors vinculats amb l’illa per a la seva millora. Es tracta de que aquests actors i principalment els veïns, amb l’ajuda del nostre equip interdisciplinar, aconsegueixi una transformació de l’illa a través de totes les fases del procés de rehabilitació: informació, participació, disseny, obres i manteniment.

Es proposa als veïns entendre l’illa com una unitat mínima agrupativa dins de la ciutat, un ésser viu dins de l’ecosistema urbà de Barcelona que pretén aprofitar els recursos existents (humans, materials, energètics), per tal de posar-los en comú per al bé col·lectiu. Caldrà actuar, sobre la base de la participació i implicació de tots els actors, per a transformar-se a si mateixa, ser autònoma i autosostenible i integrar-se dins del metabolisme de la ciutat.  L’espai interior d’illa, que es proposa que sigui d’ús comunitari dels membres de l’illa, serà l’òrgan central d’aquest organisme viu (d’alguna manera, el cor de l’illa), on s’hi ubiquin tant serveis col·lectius de l’illa (serveis tècnics energètics), com també els espais de convivència, trobada, lleure, etc. També es proposa fer evolucionar els mecanismes de gestió de l’illa; es preveu crear uns nous òrgans de participació i decisió a l’illa (El Consell i la Comunitat d’illa), creant així un nou govern de l’illa, el seu cervell.

La base de la nostra proposta tècnica es basa en aconseguir mesures individuals i col·lectives en el camp energètic, de la rehabilitació, etc. que ens apropin a un canvi de paradigma energètic per una banda, i a l’optimització de l’ús dels recursos, des del punt de vista individual. Per a l’estalvi energètic fem una important aposta per l’emmagatzematge.

No oblidem però els objectius de ciutat, buscant que, a través de l’actuació a les illes, Barcelona sigui capdavantera en  resiliència (mitigant els efectes del canvi climàtic), innovació econòmica (el cradle to cradle permet aprofitar recursos no utilitzats fins ara), consum col·laboratiu  (compra conjunta de gas i electricitat, intercanvi de producció agrícola), autoabastiment i agricultura urbana.


2. PROPOSTA D’ORGANITZACIÓ I GOVERNANÇA

Un lideratge de la secció d’organització i governança com a fil conductor dels altres dos eixos financers i tècnics, és la clau per a aconseguir un grau de rehabilitació més alt i un model de transformació que es pugui replicar en altres illes de l’Eixample.

La proposta pretén articular els diferents reptes que suposa intervenir en la rehabilitació energètica d’una illa de l’Eixample :

-La transversalitat de la governança. Considerem que l’èxit de la rehabilitació de la illa depèn del grau de participació i d’implicació dels actors que la conformen. Per tant hem d’assumir la complexitat de la illa (per la seva estructura social, jurídica i urbanística), integrant els aspectes següents en la proposta : definició de formes jurídiques i espais de participació, programa de sensibilització i formació dels diferents actors implicats, dinamització i gestió dels espais comunitaris de la illa i dels edificis, pla de comunicació i difusió de la experiència, aspectes urbanístics.

-El temps de transformació de la illa. La rehabilitació de la illa implica un procés llarg que ha de ser planificat  amb diferents fases, on els objectius i les accions corresponen a cada aspecte (jurídic, sensibilització i formació, dinamització i gestió, urbanístic) estan definides.

-Les escales d’actuació, de l’edifici a la ciutat.  De la mateixa manera, la proposta d’organització i governança pretén proposar un esquema de treball que es pugui replicar en les diferents illes de l’Eixample, però adaptant-se a les característiques de cada illa, gràcies a una metodologia de treball comuna. Les accions proposades contemplen diferents escales d’intervenció pel disseny, la implementació i la gestió de les actuacions: l’edifici (comunitats horitzontals i verticals), els espais i instal·lacions comunitàries, i el conjunt de la illa.

2.1. Un procés integral de transformació

Volem proposar l’esquema de coordinació i governança tal i com apareix a l’esquema adjunt. Es vol aconseguir una identitat d’illa a traves de l’empoderament dels actors rellevants de l’illa per a que s’involucrin en el procés de transformació, aconseguint així un model d’illa que sorgeixi des dels propis actors que hi viuen. Així es canalitzarà un canvi d’hàbits en l’ús dels recursos i de l’energia.  El procés de rehabilitació estarà acompanyat i dinamitzat amb una perspectiva integral (tècnica, jurídica, financera i comunitària), treballant des de la proximitat i el diàleg amb veïns, propietaris, administradors de finques, administració, etc.

El procés està format per les fases següents :

Informació    

Objectiu

Informar els diferents actors i generar el seu interès en implicar-se.                                          Durada : 2 mesos

Accions

Es realitzaren trobades amb els actors de la illa per tal d’informar els objectius i resultats del concurs, i es presentarà el nou full de ruta per tal de començar a crear identitat d’illa.

Introduir el concepte d’un nou model energètic amb la presentació del programa de sensibilització per eficiència energètica

Diagnòstic participatiu

Objectiu

Es realitzarà un diagnòstic integral de la illa, mitjançant estudis tècnics, activitats de formació i activitats comunitàries.                                                                                                                                  Durada : 6-10 mesos

Accions

Estudi complert de les necessitats de rehabilitació de la illa, implicant als veïns i propietaris: Es faran servir eines de ciències socials com entrevistes personal i grupals, enquestes o entrevistes a stakeholders, per tal de conèixer les necessitats i els recursos (financers, humans) de les diferents comunitats de propietaris.


Mobilització i implicació dels diferents actors en el procés de rehabilitació afavorint espais on puguin expressar els seus dubtes, suggerències i idees per a la transformació de la seva illa. Es comunicaren avantatges socials, mediambientals i econòmics per millorar la percepció de la rehabilitació. Atesa la presència, en molts casos, de propietaris de finques en règim de propietat vertical, es procurarà atendre a les seves necessitats, principalment econòmiques, tenint en compte que les millores comportaran una possibilitat de rendibilitzar molt millor el seu patrimoni


Creació d’espais de governança i gestió. Es constituirà el Consell d’illa, procurant que en els òrgans de govern del mateix hi hagi estiguin representats els diferents actors. Es procurarà que en Consell es debati sobre els principals temes d’interès de l’illa.


Activitats de sensibilització. El programa necessitarà de voluntaris locals per dur a terme la formació i el seguiment. Es seguirà un programa d’una dieta baixa en carboni. S’introduirà el concepte d’un nou model energètic. Els equips de treball faran visites freqüents per explicar les eines per reduir carboni i per fer el monitoratge del progrés. El progrés agregat per família i  per comunitat serà visible als espais de comunicació per accelerar canvi d’hàbits. Es presentaran casos d’èxit en altres àmbits que siguin reaplicables a l’illa.


Definició dels canals de comunicació: es plantejarà els diferents formats que es faran servir per l’intercanvi social, d’idees i de queixes (espais de trobada, cartells, pagina web, grup de whatsapp, xarxes socials...).

Disseny

Per a que els objectius d’eficiència i rehabilitació no es percebin com una imposició, la fase del disseny del procés s’activarà amb els diferents actors que hagin manifestat el seu interès durant la fase de diagnosis. Aquesta fase tracta les actuacions en les comunitats de propietaris, i paral·lelament es debatran i dissenyaren els elements comuns (serveis comunitaris i espais comunitaris). Aquesta fase de disseny pot ser cíclica (una mateixa comunitat decideix fer una reforma al 2015 mentre el procés participatiu continua i una altra al 2016) i/o esglaonada (la comunitat A entra en disseny al 2015 i la comunitat B no entra en disseny fins el 2016).


Objectiu

La fase disseny estarà liderada per la disciplina tècnica però l’objectiu de la disciplina de governança serà acompanyar el procés de disseny, adaptant les propostes tècniques a les necessitats i possibilitats de la illa.                                                                                                                           Durada : fase cíclica i/o esglaonada

Accions

Es definiran les solucions tècniques i financeres que constitueixen un equilibri entre els màxims tècnics i les possibilitats/interessos de les persones implicades (veïns, propietaris, inversors)


Es dissenyaren de manera col·lectiva els espais comunitaris de la illa eficient que integrin les instal·lacions col·lectives.


Es crearà la Comunitat d’illa, potenciant la regulació estatutària de la mateixa que permeti el seu funcionament àgil i la participació dels diferents actors de l’illa.


Es farà difusió d’aquelles activitats de disseny que estiguin succeint per a impulsar el procés i donar-ne visibilitat. Es podran dur a terme també campanyes específiques per a aquells aspectes que necessitin massa crítica (espais comunitaris, instal·lacions, etc.)

Implementació

Objectius

Estarà liderada per la disciplina tècnica però l’objectiu de la disciplina de governança serà acompanyar el procés d’implementació de les obres donant veu als residents d’illa.                                      Durada : 6-12 mesos

Accions

Informar i acompanyar als veïns i propietaris durant la fase de transformació dels espais


Instal·lació de comptadors visibles per tothom amb l’objectiu de comunicar el consum elèctric, l’estalvi elèctric i de carboni i estalvi en Euros i fer comparació amb espais no rehabilitats.


Realitzar el seguiment de les obres des de el punt de vista de governança

Durada

Depèn de l’abast de les obres en cada fase

Gestió i manteniment

Objectius

Un cop acabades les obres (per fase), es tracta de garantir la sostenibilitat de la rehabilitació tan pel que fa als espais comunitaris com pel que fa als edificis/habitatges.

Accions

Garantir el màxim retorn econòmic i social sobre les inversions realitzades en la rehabilitació de la illa i formant als usuaris en la gestió de les noves instal·lacions (tenen en compte el manteniment de les instal·lacions tècniques).


Afrontar les dificultats i preguntes relacionades amb la gestió i el manteniment de les instal·lacions individuals i de les comunitàries i els pagaments de les quotes financeres.


Potenciar la visibilitat de l’èxit de l’Illa Viva participant en concursos; publicant els estalvis dels comptadors visibles i fent campanya de comunicació per aconseguir repliques  a altres illes com amb la publicació del llibre blanc de l’aventura de l’illa eficient, vídeos del procés o publicacions científiques.


2.2. Formes jurídiques : espais de participació i de decisió

El consell d’illa

Durant la fase d’Informació o de Diagnòstic Participatiu es crearia el Consell d’Illa, espai de debat i participació (no de decisió sobre les inversions i transformacions, paro amb veu en els espais de decisió), amb les següents característiques:

Forma jurídica

Associació (optant així per l’entitat jurídica de més àgil constitució i funcionament).

Membres

Obert a totes aquelles persones i entitats vinculades amb l’illa: veïns (propietaris o llogaters), titulars d’activitats (comercials, oficines, equipaments, etc.), col·lectius i també una representació de l’Administració (veure sintètic de la proposta de governança i participació).

Objectius

Crear “consciència d’illa” i debatre totes aquelles matèries que l’afectin, realitzar el seguiment del procés, fomentar els valors de la sostenibilitat i la eficiència energètica, organitzar activitats i gestionar espais comunitaris.

Comunitat d’illa

La Comunitat d’illa es l’òrgan de decisió i gestió de l’illa, a la que s’hi haurien de sumar en la fase de Disseny o d’Implementació el màxim nombre possible de propietats per a aconseguir un “govern d’illa” realment executiu i eficient. Els trets principals proposats per a aquesta Comunitat serien els següents:

Forma jurídica

Propietat horitzontal complexa, regulada a la Llei 5/2006, de 10 de maig, per la que s’aprova el codi cinquè de del Codi Civil de Catalunya.

Estructura

Les diferents propietats horitzontals i verticals que formen part de l’illa seguiran tenint el seu règim intern de funcionament, però es podran adherir a una propietat horitzontal complexa en la que es decidiran aquelles qüestions que afectin al conjunt de l’illa (serveis energètics, espais comunitaris, rehabilitació, etc.).  

Règim de funcionament

Les decisions que s’hi adopten vinculen als propietaris que en formen part i pot permetre la implantació de serveis i elements comuns, com els energètics (dels que es serviran tots els veïns) o la creació d’un espai comú com el pati d’illa. La contribució econòmica per a la implantació i manteniment d’aquests elements i serveis es garanteix amb les quotes de comunitat obligatòries corresponents.

Regulació

Caldrà cura en la redacció dels Estatuts d’aquesta comunitat, reconeixent, per una banda la participació en les juntes de propietaris del Consell d’illa (amb veu, però sense vot), per tal de permetre la participació de tots els actors en el debat per la presa de decisions a l’illa. Es proposa un sistema rotatiu entre els Administradors de les diferents comunitats existents. També caldrà tenir en compte la relació de la Comunitat d’illa amb el gestor energètic, amb qui caldrà preveure els acords de subministrament i els acords econòmics en relació a al subministrament i manteniment de les instal·lacions.

2.3. Model urbanístic i dels espais col·lectius de l’illa

L’ urbanisme també incideix fortament en la definició del model d’illa a adoptar, especialment el règim urbanístic de l’espai interior d’illa. La gran part de les illes de l’eixample estan qualificades amb la clau urbanística 13E, sorgida de la modificació de PGM, aprovada definitivament el 12 de desembre de 2000. Aquesta clau permet que els espais interiors d’illa es puguin configurar com de titularitat pública o privada.

Tenint en compte el projecte de Cerdà,  l’existència de força zones d’interior d’illa de titularitat pública a Barcelona (especialment les ja executades i pendents d’executar a l’entorn de l’illa objecte d’estudi), així com el fet que el projecte de “Superïlles”, que actualment s’està plantejant per part de l’Ajuntament de Barcelona, proposa la pacificació i ús públic de trams de carrers com Consell de Cent (per tant, ja es preveu l’existència d’un increment de l’espai públic), es proposa que l’espai interior d’illa sigui de titularitat privada i el seu ús sigui de caràcter comunitari per a aquelles persones que visquin o estiguin vinculades a l’illa. Seria, per tant, el pati comunitari de l’illa.

Per tal d’aconseguir destinar a l’ús comunitari (dels membres de l’illa) aquest espai interior, es preveu redactar un Pla de millora urbana, d’iniciativa privada, en el que es prevegi l’alliberament anticipat dels sòls que hauran de ser destinats a espai enjardinat de titularitat privada. Es proposa que, per a l’alliberament d’aquest espai (en el cas de l’illa pilot l’espai es troba ocupat en gran part per una edificació), en funció de l’estudi econòmico-urbanístic que es pugui efectuar es poden preveure solucions com l’existència d’aprofitament privat en el subsòl de l’interior d’illa (amb destí a aparcament o altres usos admesos pel PGM, del que se’n podria atorgar un dret d’ús temporal a aquells propietaris que hagin d’alliberar anticipadament l’espai interior d’illa), així com la possibilitat de preveure un àmbit de planejament discontinu per a emplaçar aprofitament fora de l’illa. Model aquest que es preveu que pugui ser perfectament reaplicable en altres illes.

2.4. Programa de formació i sensibilització mediambiental

En el marc del procés participatiu, la formació i la sensibilització en temes d’eficiència energètica es clau. Per això, es proposa plantejar un programa de sensibilització, a partir d’equips de treball dirigits per voluntaris de l’illa interessats per la eficiència energètica. Es seguirà un programa d’informació de mesures d’eficiència energètica, al que es donarà seguiment de manera periòdica i els resultats del qual seran visibles. La percepció generada per aquesta visibilitat de resultats serà la que promogui el canvi de comportament en l’ús d’energia. A mes de canviar d’hàbit en el dia a dia, els actors involucrats també internalitzaran les possibles solucions de rehabilitació del seu edifici, que estan al seu abast, per millorar encara mes l’eficiència energètica. Aquest programa de sensibilització tindrà un canal de comunicació entre els veïns per facilitar les comunicacions entre els membres de l’illa i les comunicacions entre l’illa i els òrgans externs com administració, o professionals, a través del Consell d’Illa que es cita a continuació.


3. PROPOSTES TÈCNIQUES

3.1. Racionalització de l’ús, gestió i manteniment.

L’energia s’ha convertit en un bé car que cal racionalitzar. No hi ha millor energia que la que no es consumeix. Per aconseguir-ho cal promoure la concienciació ciutadana a través del canvi dels hàbits d’ús; una planificació formativa en bones practiques i experiències poden ajudar a millorar l’ús de l’energia amb eficiència. Aquestes propostes només són idees o guies per a que els veïns, amb el suport tècnic necessari, creïn el seu propi disseny d’illa.

S’ha de promoure l’ús de solucions passives als habitatges entre les que destaquem:

  • El bon ús de finestres, persianes i tendals per aprofitar adequadament el sol tant per temes tèrmics com per la calor produïda, fer un bon aïllament i tenir una bona ventilació.

  • Apagar els llums innecessaris i “standby” d’equips: l’ús de regletes ajuden sense cost a reduir els consums.

  • L’ús de la ventilació natural als espais comuns, l’aprofitament de la ventilació creuada i la ventilació per tiratge tèrmic obrint obertures d’orientacions oposades que facilitin la recirculació de l’aire per a refrescar l’ambient a l’estiu, augmentant d’aquesta manera el grau de confort comunitari.

I com a solucions actives hem de parlat de com gestionar l’energia produïda, establint sistemes de control i emmagatzematge per obtenir un alt rendiment econòmic, energètic i social.  Per tal d’assegurar un funcionament eficaç de totes les instal·lacions  s’implantará un sistema basat en IoT (Internet de les Coses) per tal de gestionar els equipament comunitaris i també els particulars de cada habitatge. Aquest sistema ens permetrà complir les normatives aplicables, i la seva escalabilitat permet la creació de serveis o app’s per tal de monitoritzar i controlar els equips i a la vegada donar informació als veïns dels seu consum energètic.

Per facilitar la gestió de les activitats energètiques es proposa cedir o traspassar la gestió dels equips i la venda de l’energia produïda a una empresa externa especialitzada en aquest tipus de gestió, i que a la vegada es responsabilitzi dels manteniments i de la compra centralitzada dels subministraments d’aigua, de gas i d’electricitat de l’illa, per tal d’obtenir millors preus.

3.2. Actuacions a l’envolvent per reduir la demanda energètica i augmentar el grau de confort.

Les millores a les envolvents dels habitatges son una manera de reduir la demanda energètica sense necessitat d’un ús d’energia addicional. Mesures com incorporar aïllament tèrmic per l’interior de les façanes del carrer, on l’aïllament serà més gruixut, en aquelles que estiguin orientades entre nord-est i nord-oest i en aquelles altres amb orientacions sense o amb poca insolació, donat que l’aïllament tèrmic de façanes per l’exterior es poc viable en aquesta illa de l’Eixample pel valor patrimonial i la protecció urbanística de les façanes, ajudaran a reduir els ponts tèrmics.

La substitució de finestres per altres de noves amb trencament de pont tèrmic i doble vidre de baixa emissivitat amb cambra i gruixos de vidre asimètrics per augmentar l’aïllament acústic amb gruix exterior un 30% superior al gruix del vidre interior, i l’aïllament de les caixes de persianes per a disminuir els ponts tèrmics, son grans mesures d’estalvi de consum amb períodes d’amortització al voltant dels 10 anys.

En les fusteries originals que s’hagin de mantenir per motius patrimonials, s’opta per solucions com afegir voravius per controlar les infiltracions d’aire, i la substitució de vidres senzills per dobles vidres amb cambra sempre que el gruix del marc ho permeti.

La rehabilitació integral de les cobertes es farà retirant totes les capes existents, impermeabilitzant de nou, afegint aïllament tèrmic i realitzant una coberta invertida sobre plots en zones sota les pèrgoles amb plaques solars.

La creació de Cobertes verdes, a la resta de la coberta accessible per a l’ús comunitari dels veïns, també augmenta l’aïllament de les plantes superiors i l’espai de les zones d’esbarjo. Aquestes també contribueixen en altres aspectes mediambientals con millorar l’escorrentia de pluja, la biodiversitat urbana i la qualitat de l’aire a més d’absorbir CO2 i millorar l’aïllament acústic.



En les finques amb aparcament soterrat s’afegirà aïllament tèrmic compatible amb la resistència al foc per a millorar les prestacions tèrmiques i acústiques dels habitatges situats per sobre.

En les façanes del pati d’illa, celoberts i mitgeres vistes s’incorporarà aïllament tèrmic exterior i un enjardinament vertical per a augmentar el confort gràcies a la inèrcia tèrmica generada. Aquest enjardinament també contribueix als mateixos aspectes mediambientals descrits abans.

En els patis de llum s’instal·laran lucernaris amb lames inclinades que permetin el pas del sol a l’hivern i el bloquegin a l’estiu  amb doble vidre de baixa emissivitat, de tancament superior amb control automatitzat de la ventilació per a refrescar a l’estiu i aprofitar l’efecte hivernacle a l’hivern.

També s’aïllaran exteriorment les façanes dels patis de llum i es reconduiran fins a coberta les extraccions de fums de calderes i cuines.

L’interior de l’illa s’enjardinarà de manera que la vegetació generi un microclima dins l’espai de la ciutat, per tal que els veïns i veïnes hi trobin un espai propici per a l’esbarjo i regeneració saludable, en contacte amb elements naturals. Alhora, aquest espai amb vegetació, contribueix a la mitigació de l’illa de calor i aporta beneficis en la qualitat ambiental de la ciutat.  Serà pavimentat el màxim de permeable possible, per permetre la recarrega de l’aqüífer i minimitzar la sobrecàrrega als col·lectors.

3.3.  Augment de l’eficiència de les instal·lacions

En els habitatges es promourà el canvi a il·luminació LED i electrodomèstics més eficients. Els circuits d’aigua s’aïllaran convenientment per evitar pèrdues i consums excessius. A les zones comuns, com vestíbuls, escales, ascensors i aparcaments, s’instal·laran il·luminació LED amb sensors de presència i en els ascensors es canviaran els motors per uns de més eficients per reduir els consums d’energia.

Per altra banda s’incentivaran els sistema col·lectius al Pati d’Illa, on s’instal·laran diferent serveis tècnics comuns:

Un dipòsit d’emmagatzematge d’aigües pluvials per ser reutilitzades en sistemes de rec de cobertes verdes i vegetació del pati d’illa.

  • Una central tèrmica amb calderes de aigua calenta per calefacció i suport del circuit d’aigua calenta sanitària (ACS) amb una potencia de 4 MW per subministrar a tots els habitatges de l’Illa. Les calderes seran a gas natural d’alta eficiència amb suport de un dipòsit acumulador d’inèrcia de uns 30 m3, reduint ostensiblement el consum de gas respecte a una solució de calderes individuals. Per l’alimentació d’aquestes calderes es centralitzarà la contractació del gas per a tots els habitatges de l’Illa i el subministrament de gas per les cuines dels habitatges es farà de forma centralitzada a través d’aquesta central tèrmica.

  • Un sistema auxiliar d’acumuladors elèctrics amb l’objectiu d’aprofitar tota l’energia elèctrica fotovoltaica excedent per no sincronia entre producció i consum, i a la vegada ens fa menys dependents de la xarxa exterior i alhora ens permet disposar d’un terme de potencia contractada inferior i poder fer ajustos de tarifes en els contractes establerts.

Aquest sistema auxiliar pot ser dissenyat per complir diferents objectius, inicialment el dimensionem per cobrir els excedents d’energia fotovoltaica que no puguin ser absorbit pels consum propis, estimats en un màxim del 30% de la producció.  Més endavant, quan el parc d’automovils elèctrics s’incrementi i la demanda de carrega ràpida per part dels veïns sigui prou important, es podrà ampliar la capacitat de les bateries per tal de poder subministrar aquestes puntes de consum, caracteritzades per ser curtes en el temps (menys de ½ hora)

Amb la possibilitat de poder accedir a un ventall més ampli de subvencions, es factible cedir o traspassar la gestió de les instal·lacions a una empresa especialitzada del tipus ESE/ESCO (Empresa de Serveis Enèrgetics), que a part de gestionar els equipaments i cobrar dels veïns els cost de l’energia subministrada, pugui dur a terme part de la inversió econòmica dels sistemes col·lectius, alleugerint així la carrega inicial del propietaris i a la vegada possibilitat l’acces a altres subvencions directes de la UE.

Un bon manteniment d’aquestes instal·lacions només poden ser garantides per empreses especialitzades del sector energètic  amb referències i experiències prèvies. Requisits que han de ser exigits a l’ESE per la bona operativa

Amb totes aquestes mesures es preveu una reducció de la factura energètica al voltant de un 80% per cada veí.


3.4. Integració de sistemes d’energia renovable

Les energies renovables ens garantiran un futur sostenible i es una aposta irrenunciable. Per tal motiu s’aprofitarà una part de les cobertes dels edificis d’ús residencial de uns 2.260m2 per plaques solars tèrmiques sobre pèrgola per la producció d’ACS i electricitat, i que no incideixin sobre les zones de coberta verda.

D’aquest 2.260m2, 700m2 seran destinats a plaques solars tèrmiques amb captadors a 45º orientats a sud-est i sud-oest,  per una cobertura del 60% de la demanda segons CTE de 28l/dia a 60ºC per unes 750 persones.

La resta, 1.560m2, serà per plaques fotovoltaiques per una potencia al voltant de 180kW i una producció d’electricitat de uns 220.000KWh/any que representa una fracció solar fotovoltaica del 15% del total del consum anual de l’illa de 1.400.000kW/h any.

Inicialment, l’energia produïda a l’illa es distribuirà a cada pis a través d’una xarxa interna pròpia, connectant a la xarxa de cada habitatge un segon comptador que impedeixi el retorn d’electricitat a la xarxa pública i que a la vegada ens serveixi com a punt de mesura del consum de cada veí. Aquest subministrament es farà directament des de la planta fotovoltaica o de l’energia del sistema d’acumuladors. Posteriorment, quan els veïns hagin agafat confiança en els sistemes propis i aquest estiguin estabilitzats amb un alt nivell de disponibilitat, s’aniran retirant els comptadors de companyia per tal de només deixar els subministraments de la xarxa interna, que a la vegada podrà comprar més econòmicament l’energia degut a ser una compra majorista.


3.5. Consideració de l’entorn urbà i xarxes.

La disponibilitat del Pati d’Illa com a espai exterior comunitari, a part de tenir centralitzada la part tècnica de les instal·lacions, crea una zona de trobada i sociabilitat dels veïns per millorar les seves relacions i fomentar els lligams i conscienciació de pertinença a un projecte d’eficiència integral i de reconeixement individual dins el col·lectiu de la illa, afavorint la implicació dels veïns en els projectes conjunts. Aquest espai exterior formarà part d’una estructura de patis d’illa enjardinats en la globalitat de l’Eixample, de manera que l’escala general es millorin les qualitats ambientals i de cohesió social a tot el barri de l’Eixample . Mitjançant la plantació majoritària d’arbrat de fulla caduca, es permet que alhora aquest espais contribueixin a la rehabilitació energètica de la tota la illa, ja que actuen com a protecció solar a l’estiu i permeten guanys solars a l’hivern.

La monitorització dels consums als habitatges, els edificis i l’illa amb sistemes mòbils, ajudaran a augmentar la conscienciació dels estalvis aconseguits i permeteren trobar noves oportunitats d’estalvi energètic, i alhora podrem aprofundir en l’energia del futur on el concepte de proximitat i gestió distribuïda son els paradigmes a implantar.


4. PROPOSTES FINANCERES


4.1. Càlcul de viabilitat de les propostes

La viabilitat del projecte es basa un estudi acurat de les necessitats des de un punt de vista tecnològic, els estalvis que l’aplicació d’aquestes mesures generen i la part del subvencions que les diferents institucions aporten.

El projecte ILLA VIVA

Inversió total: 5.870.000€

Subvencions Rehabilitació: -1.320.000€

Subtotal: 4.550.000€

Estalvis/any per renovació integral:   -311.029€

Estalvis per canvi de tarifa:      -85.391€

Subtotal:    -396.421€

Període de retorn de la inversió: 11,48 anys


Existeix la possibilitat de fer participar una empresa o la possible creació d’una distribuïdora municipal amb una concessió ús per un termini de 10 anys amb l’obligació de fer el manteniment i un cop finalitzi la concessió el equips es mantinguin en perfecte estat.


4.2. Pla de finançament

El finançament del Projecte Illa VIVA  consta de diferents aportacions

Subvenció Rehabilitació

Ajuts per a la rehabilitació d’edificis 2015 promogut per Consorci de l'Habitatge de Barcelona amb un màxim de 60.000€ que sobre el total de 22 habitatges dona com a resultant un import total de 1.320.000€ . A més també comptem que les institucions voldran aportar fons per cobrir la part de governanca calculada a un valor de 400.000€.

Aportació Veïns

El projecte esta desenvolupat per tal que l’aportació dels veïns sigui la menor possible per habitatge, la xifra resultant es de 2.523€  de mitjana per els 317 veïns  que dona com a resultat 800.000€.

Patrocini/Mecenatge/Donació

Mitjançant acords amb empreses dels àmbits tecnològics, culturals o esportius es preveu la possibilitat que l'Illa esdevingui un referent en l'aplicació de les noves tecnologies i, per tant, un important aparador per posicionar una marca o un conjunt d'aquestes, el patrocini per any es calcula en 800.000€.

Proposem també altres tres vies per finançar la rehabilitació energètica integral:

  • L’oportunitat no estudiada, però a considerar, d’esgotar la possible edificabilitat sobrant en alguns edificis i vendre-la per realitzar remuntes en els mateixos

  • Les Empreses de serveis energètics (ESE’s), poden ajudar a reduir la carrega financera de l’Illa, donat que les inversions podrien ser fetes per aquestes empreses a canvi de una part de l’estalvi energètic.

  • El patrocini per part d’empreses amb Responsabilitat Social Corporativa (RSC), poden també ajudar al finançament de part de les inversions fetes a canvi de publicitar la seva participació en aquest projecte d’Illa Eficient.

Finançament Participatiu


El finançament participatiu esdevé una modalitat on les comunitats propietàries sol·liciten finançament a particulars amb la garantia de la devolució del import, més un marge. En aquest cas es una modalitat basada en les persones i per les persones, per tant, el petit inversor pot aconseguir una rendibilitat per els seu capital molt superior al que aconsegueix en el sistema bancari tradicional i per un altra part, qui sol·licita finançament, aconsegueix l'import per sota dels tipus bancaris.

El tipus mitjans per la comunitat estarien al voltant del 6% TAE i per els inversors, la rendibilitat seria del 2,50%

Un exemple d'import per una comunitat tipus seria aproximadament d'uns 120.000€ de mitjana, si aconseguim la participació de 240 persones (veïns o externs a la comunitat) amb un import mitjà de 500€, aconseguim el capital necessari per desenvolupar el projecte.




4.3. Protocol de verificació d’estalvis

Amb les dades de consums i de condicions meteorològiques recollides pel sistema de gestió implantat a l’illa es procedirà a obtenir els consums reals, i fer les correccions en funció de les dades de temperatura, pluja, humitat i insolació per conèixer els estalvis normalitzats de les vivendes respecte al històric de consums disponible.

L’avantatge dels sistema de gestió es que disposa de comptador per a cada subministrament d’energia a les llars i la seva corba horària, el que ens permet el seguiment on-line dels consums i la seva verificació. I la memorització d’històrics que permeten veure l’evolució del sistema. S’establirà un període mensual d’anàlisi i seguiment, publicant els resultats a la web a disposició dels veïns. En el cas de desviacions, s’identificaran alarmes online per tant de que els gestors del sistema pugui actuar immediatament per tal de corregir anomalies o avisar d’un us incorrecte.